Futbol Club Barcelona

[josardo]

El Barcelona ha puesto con el culo al aire a todos los iluminsdos que repetian "qué facil es ganar contra diez" "si expulsan a un jugador del equipo contrario es facil ganar". El Sevilla juega 70 minutos con un jugador menos, supo gestionar el partido. 30 segundos (exagercion mia) con superioridad numerica y gol.

Ya lo dijo Nerymar al celebrar la liga...

[Gamper]

El FC Barcelona gana la Copa del Rey 2015/2016 y suma su séptimo doblete

El FC Barcelona derrotó al Sevilla en la final de la Copa y logró su segundo título de la temporada, una semana después de ganar la Liga




El Barça levantó la Copa del Rey en el Vicente Calderón Laura M. Guerrero




Lluís Mascaró
23-5-2016 | 00:04 H.




El FC Barcelona no ha podido repetir el histórico triplete de la temporada 2014/2015. Pero un doblete tampoco está nada mal. Ni mucho menos. De hecho, el club blaugrana solo ha conseguido ganar Liga y Copa en la misma campaña en siete ocasiones a lo largo de su centenaria trayectoria. Lo que dice mucho, sin duda, de la trascendencia de esta nueva gesta del conjunto de Luis Enrique.
Un doblete que habría que celebrar por todo lo alto sin tener en cuenta lo que pueda pasar el próximo sábado en la final de la Champions League entre el Real Madrid y el Atlético. Ya llegará el momento de preocuparse por eso...
La decepción por el KO en la Champions no debe, de ninguna manera, rebajar la euforia por este doblete. Está claro que el gran objetivo del FC Barcelona al inicio de la temporada era convertirse en el primer equipo en ganar dos Champions consecutivas. Nadie lo había logrado. Era un reto mayúsculo, gigantesco. Y el reto, evidentemente, sigue abierto. Y el Barça sigue siendo el gran favorito para asumirlo. No ha podido ser esta temporada. Pero tal vez sea en la siguiente...
La crisis de fútbol y de confianza que sufrieron los blaugranas durante la primera quincena de abril dejó al conjunto de Luis Enrique fuera de la Champions y a punto estuvo de costarle la Liga. Afortunadamente, de la mano (o mejor dicho, de los goles) de Luis Suárez que se proclamó Pichichi, el Barça resurgió y ganó cinco partidos consecutivos que le dieron el título de campeón de Liga BBVA.
Con 14 tantos del delantero uruguayo, que fue el verdadero artífice de esta resurrección blaugrana. Un título sufrido, que tuvo que ganarse dos veces, y que volvió a demostrar la hegemonía blaugrana en el fútbol estatal: seis Ligas en los últimos ocho años.
Afortunadamente, la Copa estaba encarrilada desde el mes de febrero, cuando el Barça se clasificó para la final tras eliminar al Valencia por un global de 8-1. De hecho, la trayectoria de los blaugrana en la competición del KO ha sido impecable: seis victorias y dos empates, dejando en la cuneta, además del Valencia, al Villanovense, el Espanyol y el Athletic. Y ganando en la final a todo un Sevilla, que venía de conquistar el apsado miércoles la Europa League.
Los culés deben, pues, estar satisfechos de esta temporada. Un doblete tiene mucho mérito. Por supuesto. Pero ahora que todo se ha acabado, y una vez celebrado por todo lo alto los títulos de Liga y Copa, hay que asumir que se han cometido errores. Errores importantes que han impedido que se ganara el triplete. Errores que, por supuesto, hay que corregir. Porque este Barça todavía tiene mucho recorrido. Y puede ganar más Ligas. Más Copas. Y, evidentemente, más Champions.


Messi y Jordi Alba, los dos protagonistas del partido, abrazándose tras el gol EFE



http://www.sport.es/es/noticias/copa...oblete-5150295

[diacritico]

Pues yo, viendo la plantilla a principio de temporada (tras ganar el triplete, con 11 titulares y apenas posibilidad de rotaciones con Munir, Adriano, Sandro, Vermaelen, Douglas, Mathieu, Turam a los 30, Vidal y Sergi Roberto en el banquillo), creo que lograr este Doblete es una pasada. Por tener una plantilla tan corta (joder, veo el banquillo del Atleti, del Madrid ni te digo, y me da risa comparando), y sobre todo porque alarga un ciclo que probablemente nunca más veremos... Os recuerdo que desde 2005, llevamos 8 Ligas, 4 Champions, 4 Copas del Rey, 3 Fifa World Cup, 3 Uefa Super Cup, 6 Supercopas de España... En 11 años, 28 Títulos grandes, casi 3 por año. Y jugando a fútbol. Eso se llama Excelencia.

Joder, y llevar años escuchando lo de fin de ciclo...

Algún dia se acabará, pero mientras, a seguirla chupando...

3 Fifa World Cup? Con la selección de cataluñe supongo.

jijijijijijiji

Síguela chupando mientras.

[diacritico]

Jugadores y directivos del Bayern despiden a Pep con cánticos de "Que viva España"


ajajajajajajajajajajaja

[diacritico]

El Barcelona ha puesto con el culo al aire a todos los iluminsdos que repetian "qué facil es ganar contra diez" "si expulsan a un jugador del equipo contrario es facil ganar". El Sevilla juega 70 minutos con un jugador menos, supo gestionar el partido. 30 segundos (exagercion mia) con superioridad numerica y gol.

Ya lo dijo Nerymar al celebrar la liga...

Que alguien le ponga subtítulos a la pubilla josarda. No se le entiende una mierda.

Bueno sí, se le entiende lo de "iluminsdos", "exagercion" y "Nerymar"

ajajajjjj

[diacritico]

Joder profe, si ha sido un complot con origines en las catacumbas de los iluminstis.

Están tardando esos subtítulos¡¡¡

ajajajajajaja

[josardo]

El verdadero campeon es este:

[Gamper]

Mai van deixar de creure en aquest equip

Albert Llimós*Enviat Especial / Madrid
23/05/2016 00:00

Segueix-me

Revifades per la prohibició frustrada de la delegada del govern espanyol a Madrid, Concepción Dancausa, les estelades van tornar a ser protagonistes en una final de Copa. Sobretot mentre sonava l’himne espanyol, novament xiulat per milers de seguidors catalans sota l’atenta mirada del rei Felip VI, menys incòmode que fa un any al Camp Nou. Els crits d’“independència” previs als decibels de l’himne es van repetir al minut 17.14, uns càntics que van combatre els sevillistes uns instants més tard fent gala del seu amor per Espanya.

Aquest cop, les banderes independentistes que la política va voler fer fora del Calderón però que la justícia va readmetre gràcies a un recurs de l’associació Drets no van ser hegemòniques com la temporada passada a l’estadi blaugrana, anterior seu de la final de Copa, on les estelades van trobar en l’Athletic Club un gran aliat per reivindicar els anhels d’un país. Ahir, a Madrid, n’hi va haver centenars, sinó milers, exhibint la seva clara majoria a la zona dels seguidors culers, on també onejaven algunes banderes espanyoles: els Boixos Nois, sempre presents en aquestes cites, van decantar-se pel bàndol minoritari, mostrant banderes espanyoles sota la gran pancarta que va desplegar l’afició blaugrana a la prèvia amb el lema “Volem el doblet”.

A la graderia andalusa van respondre amb orgull patriòtic, combatent amb milers derojigualdas*l’estrella i les quatre barres catalanes. L’associació España Generosa va repartir 10.000 banderoles espanyoles per mitjà d’uns joves encamisats i amb la clenxa perfectament alineada que cridaven crits de “Viva España” per animar els seguidors sevillistes desplaçats fins a Madrid. El partit no només es jugava a la gespa. L’afició del Barça va intentar competir amb la sonoritat sevillista, un cor uniforme i harmoniós que retrona cada quinze dies al Sánchez Pizjuán desplegant a l’aire les bufandes blanc-i-vermelles, una coreografia impactant sense costum ni arrels a Barcelona. Quan van retronar més les graderies culers va ser tot just després de l’expulsió de Javier Mascherano. Ter Stegen va evitar el primer gol sevillista, i l’alemany i Gerard Piqué, conscients del cop que suposava quedar-se amb un menys, van demanar que la gent blaugrana, del nord i del sud, bramés per empènyer un equip necessitat. Fins que va aparèixer Carlos del Cerro Grande. L’àrbitre va provocar la ira culer després d’un eslàlom excels d’Andrés Iniesta tallat per una falta que l’àrbitre no va xiular aplicant una incomprensible llei de l’avantatge. Pitjor va ser la jugada del minut 89, quan novament Iniesta va treure la seva màgia i va fer una passada a Neymar, que va ser caçat per un jugador sevillista -que era l’últim home-. L’àrbitre, però, no va xiular res.

Resistir tot i els contratemps

Tot i que a mesura que avançaven els minuts les males notícies s’encadenaven -primer es va perdre Mascherano, després es va lesionar Suárez-, l’animositat catalana, lluny d’esbravar-se com una ampolla mal tancada que va perdent a poc a poc la seva efervescència, es va mantenir intacta. Els tocava viure un paper desconegut, el de l’afició que veu com el rival et domina i el teu equip ha de resistir.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s’ho miraven des de la llotja, no gaire lluny del president Josep Maria Bartomeu, que en el dinar de directives que havia muntat la Federació Espanyola va fer un discurs per defensar la llibertat d’expressió. La comitiva culer va arribar dues hores abans a l’estadi per motius de seguretat, i alguns directius es van barrejar entre les aficions per temperar els nervis i veure com respiraven els més de 19.000 culers.

Els aficionats arribaven a la capital espanyola, la majoria ahir al matí, confiats de poder aixecar el quart títol de la temporada. La Fan Zone, ubicada al Parque del Matadero, va ser el centre neuràlgic on es va congregar el barcelonisme durant tota la jornada. No hi va haver pràcticament incidents. Barça i Sevilla, tot i distar molt en sentiments, van conviure plàcidament tot el dia. Hi va haver moments divertits, com el que es va viure davant un dels immobles adjacents al Calderón. Enmig de la festa culer prèvia al partit, un veí va sortir al balcó de casa seva amb una bandera d’Espanya, desafiant orgullós els centenars de seguidors del Barça concentrats sota l’edifici, que el van obligar a resguardar-se a l’interior.

Ja ho havia dit el Jaume a primera hora del matí, amb un gintònic a la mà mentre el seu tren arribava a Madrid: “Les finals se celebren abans del partit”. Però ahir, tirant d’una èpica desconeguda pels blaugranes, també va tocar festa en acabar, quan les dues aficions van cantar “Campions, campions” orgulloses dels seus.

La final del Harbor, l’alcohol del pare

No deu ser gens fàcil estar a milers de quilòmetres de casa i veure com la policia deté el teu pare. I menys quan tens 12 anys i estàs sol amb ell, que té les entrades per veure la final de la Copa. Això és el que li va passar al Harbor, que havia vingut del Regner Unit per veure l’equip de la seva vida. L’alcohol va fer que la Policia Nacional detingués el seu pare, que s’encarava a crits, a pit descobert, amb els agents mentre l’escorcollaven, i el Harbor li demanava des de la distància que callés, amb l’índex als llavis perquè claudiqués. Després de vint minuts rosegant-se les ungles, els agents es van compadir d’ells i els van deixar marxar. El pare es va abraçar al fill, mentre li feia un llarg petó de redempció al cap. “Si no hi hagués hagut el nen, no haurien entrat”, va reconèixer un agent mentre el Harbor s’enduia el pare lluny del bar on l’havien agafat, directe a la final que l’alcohol li havia estat a punt de robar.

http://m.ara.cat/esports/Mai-deixar-...582041836.html

---

[diacritico]

Mai van deixar de creure en aquest arbitre.

Ese penalty no pitado por codazo de Suárez a Gameiro...

jijijijijijijijijiji

[diacritico]