El pacte del gat per llebre
"Es va passar de discrepar en models de gestió a crear un clima de tensió permanent i un sentiment de repugnància i malvolença d'uns cap a d'altres"
per Adrià Soldevila 13/12/2016
L'Acció de Responsabilitat contra Joan Laporta i setze directius de la seva junta es va aprovar l'octubre del 2010 en una assemblea surrealista on el mateix president, Sandro Rosell, va decidir aixecar la papereta blanca davant la incredulitat dels assistents. Rosell, líder de la nova directiva proclamada mesos abans i l'antiLaporta per excel·lència que havia de rescatar el Barça d'una greu crisi institucional i econòmica, va homenatjar el partit polític fundat pel seu pare i Jordi Pujol amb una acció digna de la millor època de CDC: proposo una demanda contra Laporta, ajudo a dividir encara més el barcelonisme, però voto en blanc, no vull que em facin responsable del desastre.
Aquesta divisió, basada en les fílies i fòbies vinculades amb els noms de Josep Lluís Núñez i Johan Cruyff, es va transformar en odi. Es va passar de no compartir ideologies, maneres de treballar i d'entrendre el Barça i de discrepar en models de gestió esportiva, a crear un clima de tensió permanent i un sentiment de repugnància i malvolença d'uns cap a d'altres, molts d'ells excompanys de junta del 2003 al 2005. Els directius actuals van creuar la línia entre el desacord i la tibantor i van propiciar un estat de preocupació i ansietat en algunes de les famílies acusades de perdre molts diners al capdavant del club com a conseqüència d'una gestió irresponsable. Unes pèrdues que el jutge de primera instància va acabar convertint en beneficis, tombant algunes de les reclamacions dels mandataris barcelonistes. No satisfet amb la primera sentència, el club va recórrer a l'Audiència Provincial i va allargar el patiment de disset famílies a les quals se'ls reclama, des de fa sis anys, el pagament de 47,6 milions d'euros: 2,8 milions per barba. Evidentment, molts d'ells no tenen aquest patrimoni.
En vistes d'una nova derrota als jutjats, la junta de Josep Maria Bartomeu ha proposat un pacte amb l'asseguradora Zurich, també demandada, per acabar ingressant 5,5 milions d'euros de la companyia i tancar definitivament una Acció de Responsabilitat que deixarà una ferida impossible de cicatritzar, sobretot per a les famílies que han viscut amb l'ai al cor durant sis anys. Aquest diumenge, l'assemblea, el mateix òrgan que va decidir iniciar les accions, determinarà si accepta la proposta de la directiva i tanca la carpeta o bé la refusa i la manté oberta. La junta blaugrana ja va vendre la idea com la fi de les disputes i la nova unió del barcelonisme, una bona cara i unes bones intencions que ja no colen, després de sis anys prenent decisions plenes de maldat. "Aquesta acció no ha d’afectar a les persones i a les famílies", va dir el portaveu Josep Vives. I ho va dir sis anys després, com si res hagués passat. I volen tancar la carpeta perquè són conscients que ho tenen molt complicat, perquè tornaran a perdre i perquè no sabran com explicar als socis que van cometre un error. Que no ens venguin gat per llebre, això no va d'unions i de refer ponts, va de calers i d'orgull.