Page 6 of 7 FirstFirst ... 4567 LastLast
Results 51 to 60 of 65

Thread: Visca Catalunya Lliure!!! :)

  1. #51
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Penjo aquest article d'en Partal que trobo molt encertat, com sempre de fet, és un crack!

    Estem davant el fet clau (suspensió de l'autonomia i la democracia de facto, via intervenció financera total dels comptes de la Generalitat) que hauria de desfermar el tsunami final (democràtic, pacífic i festiu però amb la fermesa de l'acer, com venim fent) que ens meni vers la independència.

    No és el finançament, és la democràcia

    Per: Vicent Partal


    Dilluns 23.11.2015 02:00



    Quan els ciutadans voten per tenir un govern, amb el seu vot decideixen que aquest govern tinga unes característiques determinades. Això passa en totes les eleccions democràtiques del món. Ningú no vota un president, un batlle o uns diputats perquè apliquen de manera mecànica un pressupost, i encara menys perquè es limiten a fer de gestors. Els votes perquè tenen unes idees que a tu et semblen interessants o millors que no les dels altres i que vols que les apliquen en la gestió del dia a dia.

    La política es fa sobretot amb els pressuposts: dediques més diners a això que a allò, prioritzes aquest aspecte sobre aquell altre, poses l’èmfasi en tal projecte i no en tal altre. Sense pressupost no hi ha política. Sense poder de decisió no hi ha govern. Els ciutadans votem un govern perquè, amb el pressupost, millore la nostra vida en la línia que creguem oportuna.
    En qualsevol país democràtic del món, en qualsevol, aquesta és la regla d’or de la política. Els valors, les idees, els projectes, queden reflectits en el pressupost. Un pressupost és un esborrany del futur que vas votar i llegir-lo és desxifrar la veritat, o la mentida, d’un projecte polític. Sense pressupost, simplement, no hi ha política.
    Per això el govern espanyol ha travessat una línia molt gruixuda i greu quan ha decidit que la Generalitat de Catalunya no podrà decidir què fa amb els diners del FLA. Molta gent ha denunciat que la mesura, de fet, posa fi a l’autonomia, però la cosa és molt pitjor que això, perquè la decisió del govern espanyol invalida de fet la democràcia a Catalunya.
    Mirem-ho d’aquesta manera: els ciutadans el 27-S voten un govern i una majoria parlamentària perquè volen que s’aplique un programa que porta a la independència, i la reacció de l’estat és intervenir els comptes públics per evitar que el govern faça servir els diners que li corresponen en la línia que els ciutadans li han demanat. Per a les coses que els ciutadans li han reclamat que faça. De què serveix, doncs, votar?
    La gravetat de l’actuació del govern espanyol és enorme. El PP no únicament liquida l’autonomia, sinó que liquida la democràcia. La base real de la democràcia. Perquè, en definitiva, amb aquesta mesura es tracta d’aconseguir que el vot dels ciutadans no tinga cap valor. Que quede anul·lat de fet i que no tinga cap conseqüència pràctica possible. O pitjor encara: es tracta que prevalga per vies antidemocràtiques el vot de la minoria sobre el de la majoria.
    La gran qüestió, però, és si l’independentisme serà capaç de reaccionar de pressa o no. Perquè la solució per a tornar a tenir democràcia i tornar a tenir autonomia no pot ser ni més evident ni més senzilla: una república pròpia ara mateix. I tenir-la en divuit mesos o perdre-la només depèn, encara, de nosaltres. Sobretot dels 72 diputats. O dels 62+10.


    http://www.vilaweb.cat/noticies/no-e...la-democracia/


    Visca Catalunya Lliure!!!

    Donec Perficiam!!!

  2. #52
    Banned Balón de oro
    Join Date
    Feb 2013
    Location
    Abuelo, cule, indepencio franquista de la CUP y jijijijijiji (mucho jijijijijiji)
    Posts
    27,231
    Thanks
    987
    Thanked 842 Times in 791 Posts
    Quote Originally Posted by Gamper View Post
    Penjo aquest article d'en Partal que trobo molt encertat, com sempre de fet, és un crack!

    Estem davant el fet clau (suspensió de l'autonomia i la democracia de facto, via intervenció financera total dels comptes de la Generalitat) que hauria de desfermar el tsunami final (democràtic, pacífic i festiu però amb la fermesa de l'acer, com venim fent) que ens meni vers la independència.
    Home, benvingut a la cleda...

    ... però... podries escriure amb menys faltes d'ortografia?

    Gracies.

  3. #53
    Senior Member Balón de oro guevofrito's Avatar
    Join Date
    Jan 2007
    Location
    Entre Amsterdam y Santpedor
    Posts
    29,071
    Thanks
    1,764
    Thanked 3,187 Times in 2,505 Posts
    PARA TI, QUE ERES JOVEN, si un usuario(troll) te molesta:
    -pinchas en su user
    -le das a "ver perfil" en el desplegable
    -dentro de su perfil veras en la izquierda, debajo de su nombre esto
    Añadir como Amigo
    Send Private Message
    Agregar a la Lista de Ignorados
    Buscar Todos los Mensajes
    Buscar Temas Iniciados
    View Conversations


    no me des las gracias, soy asi de buena persona

  4. #54
    Banned Balón de oro
    Join Date
    Feb 2013
    Location
    Abuelo, cule, indepencio franquista de la CUP y jijijijijiji (mucho jijijijijiji)
    Posts
    27,231
    Thanks
    987
    Thanked 842 Times in 791 Posts
    Els subtítols en espanyol són impagables.

    Als 10 segons ja està parlant de polles i vergues. Carles Capavila, dic.

    ¿És que és truita?


  5. #55
    Banned Balón de oro
    Join Date
    Feb 2013
    Location
    Abuelo, cule, indepencio franquista de la CUP y jijijijijiji (mucho jijijijijiji)
    Posts
    27,231
    Thanks
    987
    Thanked 842 Times in 791 Posts

  6. #56
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Sobre el paper

    Per: Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA)


    Divendres 27.11.2015 02:00






    El sistema d’immersió lingüística fou dissenyat com una eina de cohesió social, alhora que cercava l’extensió del coneixement i de la presència social del català. L’hem defensat i l’hem de defensar aferrissadament dels qui, amb arguments fal·laços, volen evitar que aquests objectius es puguin assolir. Per això mateix no hauríem d’enganyar-nos a nosaltres mateixos ni defugir l’autocrítica. Si es tracta d’un element central del model de convivència a Catalunya, potser ens l’hauríem de prendre més seriosament, i fer balanç dels resultats de manera honesta i estricta.
    Quina és la realitat, més enllà de les proves PISA o dels resultats de la selectivitat? Tots sabem que una part dels joves catalans, especialment en algunes zones del territori, tenen una competència limitada en català, i alguns, a més, no el fan servir habitualment. N’hi ha prou de sortir a comprar un tarda al centre de Barcelona, de Tarragona o de Martorell, per posar alguns exemples. Són joves provinents de barris i ciutats on el català no té cap presència, o gairebé, més enllà de l’escola. Amb sort, deuen haver fet l’educació infantil i la primària en català, però en canvi és molt probable que el castellà hagi esdevingut majoritari, si no exclusiu, a secundària. Aquests joves viuen en castellà: família, amics, lleure, feina… Si llegeixen, ho fan en castellà; rarament miren TV3 o consumeixen productes culturals en català. Parlem de generacions que, sobre el paper, han viscut de ple la immersió.
    Joves amb aquest perfil arriben a les facultats d’Educació perquè volen ser mestres. Hi tenen tot el dret. Però quin futur té la immersió en aquestes circumstàncies? Podem esperar que la universitat resolgui les mancances que arrosseguen? Més aviat no, perquè encara hi ha una altra realitat sorprenent: a tots els estudiants de Catalunya que superen l’ESO se’ls reconeix un nivell equivalent al C de català. Amb aquesta situació aparentment idíl·lica, de nou sobre el paper, ja es veu que no cal incloure gaires assignatures de català als graus d’educació. Així, a la Universitat de Barcelona trobem una única assignatura quadrimestral obligatòria de llengua catalana en el primer curs, el mateix nombre d’assignatures que es dediquen a la llengua castellana i a l’anglesa. I això és tot. Sobre el paper no hi ha mancances. Per tant, fóra contradictori impulsar mesures per pal·liar una situació que no existeix. Sobre el paper.
    Què es pot fer amb tot just quatre mesos de classe? Tots els esforços resulten insuficients. Sobretot si tenim en compte que, molts d’aquests estudiants, que han superat el batxillerat i la selectivitat, tenen mancances greus en l’ús del llenguatge, i per tant en català, en castellà o en qualsevol llengua. Molt sovint no són capaços de redactar textos coherents i ben estructurats; escriuen amb moltes incorreccions; tenen un vocabulari limitat; els costa llegir en veu alta… En català la cosa s’agreuja, és clar. Tot i haver estudiat la normativa durant anys, no han arribat a consolidar-la. El seu català és farcit de castellanismes lèxics, sintàctics i expressius, i tenen problemes seriosos amb els sons del català. Pel que fa als catalanoparlants, la situació general és força semblant: d’una banda, presenten les mateixes mancances quant a la lectura i l’escriptura, i al coneixement de la normativa; d’una altra, si viuen a Barcelona o a l’àrea metropolitana, tenen també dificultats amb alguns sons propis de la llengua catalana. En relació amb aquest segon aspecte, si més no en aquesta zona del país (però també en d’altres), ja es pot considerar en procés d’extinció la vocal neutra, la palatal lateral (ll) i la pronúncia àtona de la conjunció ‘que’. Davant de trets fonètics com aquests mostren una clara incomoditat: els consideren poc naturals, antiquats, ‘molt catalans’ o de comarques. Aquest és ja, de fet, el model que es difon sovint des de les sèries de TV3 adreçades a un públic jove.
    És evident que no podem atribuir tota la responsabilitat d’aquesta situació al sistema educatiu. Les circumstàncies socials i sociolingüístiques hi tenen un pes molt important. En el lleure, i en el món de les extraescolars, un altre àmbit important per als infants i els joves, el català hi té una presència escassa, molt singularment en les activitats de caire esportiu. No cal fer ara un repàs de la presència del català al carrer o als mitjans de comunicació, ni parlar de la norma de convergència. Però, sigui com sigui, podem constatar que, amb la immersió tal com s’ha aplicat (o com, en ocasions, no s’ha aplicat), no n’hi ha hagut prou per a assegurar la competència de tots els alumnes en llengua catalana. El forat negre que representa l’educació secundària pel que fa al català acaba de reblar el clau. És evident que no s’hi ha vetllat prou pel compliment de la llei en relació amb la llengua vehicular d’ensenyament, probablement per un excés de prudència. Aquesta realitat, el predomini del castellà a l’educació secundària, ha esdevingut tan habitual que ja no ens sorprenem quan apareixen a TV3 professors d’institut fent la classe en castellà. Potser s’han evitat conflictes (en una actitud ben diferent de la que adopten els contraris a la immersió), però amb aquesta dinàmica hem arribat fins a la situació actual.
    No podem continuar assumint acríticament, o interessadament, que els nostres joves acaben l’ensenyament obligatori dominant el català, el castellà (i aviat sentirem que l’anglès), ni tampoc que som davant de les generacions més ben preparades de la història. Tenir títols no és sinònim d’haver assolit competències o d’haver adquirit coneixements; tot plegat s’ha convertit en una ficció. És una realitat idíl·lica sobre el paper. Però estem estafant els nostres fills i ens estem estafant a nosaltres mateixos. Si continuem mentint-nos o mirant cap a una altra banda, hipotecarem el futur de la llengua i del país. I arribarà un punt que no hi haurà cap paper capaç d’amagar-ho.



    http://www.vilaweb.cat/noticies/sobre-el-paper/

  7. #57
    Banned Balón de oro
    Join Date
    Feb 2013
    Location
    Abuelo, cule, indepencio franquista de la CUP y jijijijijiji (mucho jijijijijiji)
    Posts
    27,231
    Thanks
    987
    Thanked 842 Times in 791 Posts
    Quote Originally Posted by Gamper View Post
    Sobre el paper
    Sobre aquest paper?


  8. #58
    Senior Member Balón de oro guevofrito's Avatar
    Join Date
    Jan 2007
    Location
    Entre Amsterdam y Santpedor
    Posts
    29,071
    Thanks
    1,764
    Thanked 3,187 Times in 2,505 Posts
    La proposta d'acord que Junts pel Sí va presentar ahir a la CUP se sotmetrà a votació de l'assemblea extraordinària que la formació de l'esquerra independentista celebrarà diumenge a Girona. La primera reacció dels cupaires va ser no fer "valoracions polítiques" i traslladar tota la pressió a l'assemblea, que haurà de decidir si accepta el document i investeix Artur Mas o tomba la proposta i assumeix unes noves eleccions al març. Per això, i tenint en compte que per a la CUP Mas no és el candidat idoni, la clau de volta és el document de 61 pàgines negociat entre les dues formacions. I és que la decisió de la militància dependrà de fins a quin punt són suficients o no les mesures de Junts pel Sí.

    El cert és que Junts pel Sí ha inclòs força mesures que proposava la CUP - de les 20 mesures que presentades el 3 de desembre i avançades per l'ARA, la coalició de CDC i ERC ha incorporat concrecions i compromisos en la línia del que reclamava la CUP-, però hi ha algunes reivindicacions clau per als cupaires que el document presentat ahir no incorpora.

    De fet, el president del grup parlamentari de la CUP, Antonio Baños, ha admès en una entrevista a TV3 que la proposta d'acord presentada per Junts pel Sí (JxSí) té "mancances" perquè queda molt lluny del programa polític dels cupaires. "El document té mancances, no arriba ni al 'Fil a l'agulla' ni al nostre programa polític", ha afirmat Baños, deixant clar que els 270 milions del pla de xoc que preveu el document de JxSí són "escassos". "[Ho són] molt, pel que nosaltres plantegem. Però és que nosaltres som una formació d'extrema esquerra, independentista, anticapitalista i feminista", ha afegit.

    I és que el pla de xoc que proposava la CUP en campanya ascendia a 3.000 milions, un 96% més del que ha posat Junts pel Sí sobre la taula. Aquests són alguns dels punts que els cupaires troben a faltar al pla de xoc de Junts pel Sí.

    Habitatge

    A la proposta de Junts pel Sí no hi apareix l'expropiació temporal del dret de l'ús de l'habitatge per ser destinat a lloguer social, una de les mesures claus de Fil a l'agulla, el document de mínims que va publicar la CUP per a negociar amb JxSí.

    Llars d'infants

    Mentre Junts pel Sí aposta per invertir 15 milions d'euros a ampliar les places i rebaixar la quota de les escoles bressol, la CUP reclama recuperar el finançament de 1.800 euros de la Generalitat als municipis per a mantenir cada plaça de llar d'infants, una inversió molt més elevada que la que preveu Junts pel Sí. Almenys s'haurien de doblar els 45 milions d'euros pressupostats el 2014 i que ara assumeixen les diputacions.

    Beques menjador

    La CUP reclama un increment molt notori de les beques menjador (passar de les 80.000 actuals a 240.000). Junts pel Sí, al seu torn, preveu un "augment" de la cobertura, sense concretar terminis ni quantitats. En canvi, en el llistat de 20 propostes fet públic fa dues setmanes, Junts pel Sí es comprometia a "garantir el 100% de la cobertura" de l'alimentació dels infants catalans en situació de pobresa infantil.

    Llistes d'espera

    Els cupaires posaven com a condició de mínims reduir un 50% i en mig any les llistes d'espera en relació a la primera visita amb l'especialista, la realització de proves diagnòstiques i l'espera d'una intervenció quirúrgica. En canvi, Junts pel Sí promet reduir a la meitat i en un termini d'un any les llistes d'espera pel que fa les proves diagnòstiques i les visites a l'especialista, mentre que l'espera per les o peracions quirúrgiques es reduiria només un 10%.

    ATLL

    La CUP demanava aturar la venda d'Aigües Ter Llobregat, però Junts pel Sí deixa a l'aire la proposta i supedita qualsevol decisió en aquest capítol al que s'acordi al procés constituent que hauria d'engegar el nou estat català.

    Matrícules universitàries

    En el capítol d'educació, el document presentat per Junts pel Sí no inclou reduir el preu de les matrícules universitàries a nivells de 2009 (en set anys s'han incrementat un 66%), una reivindicació constant dels cupaires. Tampoc es posicionen sobre el que la formació de l'esquerra independentista considera una "persecució" de les famílies que eduquen els infants a casa, una mesura que sí que es demanava aturar al document de la CUP.

    Fons pel SPO

    La CUP demanava reservar un fons de 95,8 milions d'euros perquè el Servei Públic d'Ocupació implementi un pla de xoc per dinamitzar l'ocupació. Aquesta proposta no està inclosa al document de Junts pel Sí.

    Retirada de la Generalitat com a acusació pública

    Una de les demandes que no s'han inclòs a la proposta de Junts pel Sí i que la CUP sempre ha reclamat amb especial èmfasi és la retirada de la Generalitat com a acusació de tots els processos judicials oberts i pendents per temes de persecució política, dissidència o desobediència a lleis injustes. En concret, la CUP reclama que la Generalitat no es personi contra els acusats per participar en piquets a la vaga del 29 de març del 2012.

    Segons ha dit la diputada Anna Gabriel a RAC1, la conselleria d'Interior "ha de donar avui mateix una resposta" en aquest sentit. Gabriel també ha demanat que es recuperi totalment l'impost de successions.

    Potser per totes aquestes divergències, la diputada de la CUP s'ha desmarcat del document presentat, encara que ha admès que és fruit del treball conjunt dels dos equips negociadors. " No és qualsevol cosa el que s’ha generat. Darrere aquest document hi ha moltes hores de debat, hem discutit sobre molts aspectes generals i concrets, la voluntat per part nostra era que es posessin dades, models…", ha dit.

    La decisió és ara en mans de l'assemblea de diumenge a Girona. "Volem donar pas a que molta gent s'expressi", ha dit Gabriel, que ha confirmat que a l'assemblea hi participaran 4.022 persones, entre militants de la CUP, simpatitzants i persones vinculades a les organitzacions de la Crida Constituent.

    Tot i que ha rebutjat valorar si l'assemblea de la CUP d'aquest diumenge votarà a favor o en contra de l'acord, Antonio Baños ha deixat molt clar que l'organització vol que Catalunya tingui un Govern i que no vol dilatar "el procés de la independència". Això sí, ha dit, "que vulguem un govern, no vol dir que tota la CUP vulgui el mateix govern".

    La discrepància no implica una escissió

    Endavant va fer públic aquets dimarts un comunicat en què aposta per " noves eleccions al març abans que acceptar l’oferta totalment rebaixada i sense presidència de consens que ha fet JxSí". Poble Lliure, en canvi, considera que "no afavorir la ruptura independentista en el moment actual representa posar-se al costat de l'estat espanyol i l'oligarquia".

    Sigui com sigui, en l'entrevista a TV3, Antonio Baños ha aclarit que a la formació de l'esquerra independentista " mai li ha fet por la discrepància [...] No hi ha cap problema ni cap recança perquè hi hagi postures diferents. Per això diumenge sotmetem a votació la proposta d'acord", ha sentenciat. Baños encara ha anat un pas més enllà, per afirmar que la "discrepància" en l'assemblea de diumenge no implica una "escissió" a la CUP.

    Igual que, ha afegit, un rebuig de l'acord amb JxSí no significaria anar directament a eleccions: "Si JxSí fes una nova oferta, la valoraríem". En una entrevista posterior a 'Els Matins', el portaveu de Junts pel Sí, Raül Romeva, ha dit que, si el 'no' s'imposa a la CUP, JxSí valoraria els diferents escenaris.



    los comentarios a esta noticia del ara.cat.prx2.unblocksit.es son desoladores, mileuristas precarios defendiendo el plan liberal de mas y las 300familias y acusando a la cup que vela por los intereses del votante de junts pel de cni para arriba
    como si la liberacion nacional y social tuvieran que ir en diferentes tempos
    luego los idiotas dicen que no hay dinero para el plan de choque de la cup cuando claramente lo hay y proponen recuperar el impuesto de sucesiones entre otras cosas
    y quieren beber agua de lujo entre el ter y el llobregat, no me entra en la cabeza tanta ignorancia y miopia


    bien titot aqui


    Recordo debats i documents llarguíssims en què hi havia qui deia que el que havíem de fer era fer caure el capitalisme en contradicció. Recordo que ho sentia o ho llegia escèptic. El capitalisme no pot entrar en contradicció perquè només té una idea: forrar-se a costa del que sigui o de qui sigui. Al capitalisme no l’atura ni l’esclavatge de milions de persones ni la destrucció del planeta. Per tenir contradiccions, abans has de tenir escrúpols. I altres idees. Jo, recordo, qüestionava el debat però -ca!- s’havia de fer entrar el capitalisme en contradicció tant sí com no. Em vaig cansar d’anar mirant debades el terra on havíem plantat el germen d’aquella contradicció i devia ser aleshores quan vaig decidir que seria bo anar veient un retorn, per minso que fos, de les accions revolucionàries que fèiem, potser per tenir proves de no estar fent el pastanaga. Em va semblar que seria un pragmatisme assumible, que no seria incompatible amb la utopia.

    Afortunadament ens assetgen les contradiccions. Afortunadament, perquè només on hi ha idees clares hi ha contradiccions. Afortunadament, perquè només és quan la teoria no té cap transcendència en la realitat que les contradiccions són abatudes per les idees inqüestionables. Ens assetgen les contradiccions, i combaten entre elles en el camp de la nostra consciència. Afortunadament.

    I és ara, quan la nostra decisió influeix en l’avenir polític i social del país, que som àrbitre del combat de contradiccions i hem de triar en quina ens mantenim ferms i quines ens mengem amb patates.

    I sabíem que aquest moment arribaria, el de la responsabilitat. Ho sabem de fa temps en la gestió dels municipis: ¿externalitzem el servei, el municipalitzem assumint les males condicions laborals i/o els acomiadaments o, en la inacció, deixem que es perdi? No hi ha fórmules màgiques que resolguin totes les contradiccions. Sempre, o gairebé sempre, te n’acabes havent de menjar alguna amb patates. Això fa mal però és bon senyal: és conseqüència d’una ambició polièdrica, global. Queda la indigestió de segons què t’has hagut d’empassar, esclar. I és dur, però això pertany al sacrifici inherent al compromís. Segur que imaginàvem altres tipus d’heroïcitats, més èpiques, però són aquestes: indigestions per contradiccions empassades.

    La qüestió no són les contradiccions, ja que són presents sempre que la teoria posa els peus a terra i comença a avançar. Són les pedres del camí, aquells entrebancs que per molt definit que sigui un plànol no hi estan marcats. Sabrem que són entrebancs només quan ens hi entrebanquem. I a l’inrevés, si no hi ha pedres, senyal que allò no és un camí.

    Contradiccions individuals, com a militant però també com a persona: la militància -sigui on sigui- sempre és, en alguna mesura, una manera d’explicar qui som. Contradiccions grupals, les col·lectives, les referides a l’eina comuna amb què es vehicula la militància: la colla, l’equip, el partit. Contradiccions finals, les que fan referència a la finalitat, a l’objectiu final. Aquestes són, segons el meu parer, les que cal salvar, encara que el preu sigui empassar-nos les altres malgrat mil hores d’indigestió. Si salvéssim, per damunt de les altres, les del grup, pecaríem de sectaris; si salvéssim les individuals, d’egoistes.

    Crec que és un error investir Artur Mas president de la Generalitat de Catalunya. Ho crec sincerament, lluny de prejudicis envers la persona. Ho crec damunt de cent arguments que han anat sortint i d’algun més que no ha sortit. Ho crec, sobretot, perquè no em sembla la persona adequada per eixamplar la base social de l’independentisme. Els bons propòsits poden ser admirables però la càrrega d’anys de segons quines pràctiques crec que són un fre per a moltes persones que podrien veure en la independència un renaixement social i troben al davant algú que pot recordar allò de sempre. De poc em valen els mèrits que se li atorguen -que no comparteixo- de ser la peça clau, gràcies a la qual el procés avança. Ni que fos així, el càrrec de president crec que ha de ser per a algú que generi noves complicitats, no un premi al més ben parit. Crec sincerament que investir Mas president és un error.

    I tanmateix estic disposat a menjar-m’ho amb patates. O sense. Perquè l’alternativa ens resoldria les contradiccions de grup, potser sí, però l’escenari que vindria, al març, seria pitjor, molt pitjor. Pitjor perquè en el millor dels casos -i la menor de les probabilitats- repetiríem les taules. Pitjor perquè no tenim cap garantia de repetir un Parlament que pugui executar la ruptura. Sé perfectament que hi ha qui entén ruptura estrictament com un simple canvi de bandera: canviar-ho tot per no canviar res. Ho sé. I també estic disposat a menjar-m’ho amb patates a canvi de poder detonar una ruptura institucional que obri la caixa dels trons en un estat espanyol -ara, avui- més inestable que mai i que la reacció d’efectes en cadena permeti l’inici de l’esmena a la totalitat del model econòmic i social per als nous Països Catalans. No veig -per molt que miri-, al març, un detonador similar.

    CDC deu saber per què fa el que fa -tampoc veig un retorn a les restes de l’autonomisme, a repartir-se els vots amb Duran-: refundació, garanties amb qui tenen establerts compromisos... Ells deuen saber per què s’hi han encabronat. El que sé és que si CDC està disposada a sacrificar la possibilitat de ruptura per una persona; si està disposada a rebentar el procés independentista pel qui, no els hem de fer el joc. Si CDC és prou irresponsable per fotre-ho tot en orris -o Mas o res-, nosaltres no ho hem de ser. Que el seny canviï de bàndol. Volen Mas? Que comenci el compte enrere de la moció de confiança. I el de la ruptura.

    L’autor és cantant de Brams i de Mesclat, militant de la CUP de Berga i tinent d’alcalde del seu Ajuntament des del 2011




    bien el hilo de este desconocido tuitero
    https://twitter.com/oriolsagrera
    PARA TI, QUE ERES JOVEN, si un usuario(troll) te molesta:
    -pinchas en su user
    -le das a "ver perfil" en el desplegable
    -dentro de su perfil veras en la izquierda, debajo de su nombre esto
    Añadir como Amigo
    Send Private Message
    Agregar a la Lista de Ignorados
    Buscar Todos los Mensajes
    Buscar Temas Iniciados
    View Conversations


    no me des las gracias, soy asi de buena persona

  9. #59
    Junior Member Principiante
    Join Date
    Aug 2011
    Location
    España
    Posts
    27
    Thanks
    0
    Thanked 1 Time in 1 Post
    quiero que los catalenes entren a mi web donde podemos hablar de todo un poco con buen ambiente www.deporte42.in

  10. #60
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    El full de ruta per la independència segueix endavant!

    Visca Catalunya Lliure!

Posting Permissions

  • You may not post new threads
  • You may not post replies
  • You may not post attachments
  • You may not edit your posts
  •