Page 2 of 4 FirstFirst 1234 LastLast
Results 11 to 20 of 35

Thread: Homenaje a Johan Cruyff: Julian Ross

  1. #11
    Senior Member Balón de oro josardo's Avatar
    Join Date
    Mar 2010
    Posts
    10,354
    Thanks
    2,380
    Thanked 1,271 Times in 1,039 Posts
    Los impresentables de la junta, esos mismos que cuestionron el nombramiento de "presidente de honor" que recibio el flaco, ahora quedan retratados al intentar recuperar el evento para darse importancia.

    http://www.sport.es/es/noticias/barc...celona-5003956


    JOHAN CRUYFF (1947 - 2016)
    La familia de Johan Cruyff se desmarca del homenaje del FC Barcelona

    En un comunicado oficial, la familia de Johan Cruyff agradece los actos de homenaje pero recalca que "ninguno de ellos son actos conmemorativos oficiales organizados o avalados por la familia Cruyff"




    Homenaje espontáneo a Johan Cruyff en Amsterdam AFP


    SPORT.ES
    25-3-2016 | 13:58 H.


    La familia de Johan Cruyff ha emitido un comunicado a través de la página web del futbolista holandés, el segundo tras el que anunciaba el fallecimiento del exjugador y técnico blaugrana. El texto arranca con un agradecimiento de Jordi Cruyff, el hijo de Johan, y a continuación comenta que la familia está organizando una ceremonia privada para despedirse del holandés: "La familia está realizando los preparativos para rendir homenaje, en una ceremonia privada, a Johan como querido esposo, padre, abuelo y amigo.Una vez más, pedimos que se respete la privacidad de la familia en estos difíciles y sensibles momentos".
    Además, el comunicado añade que la familia agradece los homenajes que estan surgiendo pero se desmarcan de los actos conmemorativos que se han realizado o anunciado hasta ahora, como el memorial que prepara el FC Barcelona para este sábado y emplaza a visitar próximamente su página web para conocer el acto conmemorativo avalado por la familia: "Somos conscientes que mucha gente desea rendir tributo a la figura de Johan y agradecemos todos los actos conmemorativos que próximamente puedan surgir en honor a su trayectoria. Sin embargo, ninguno de ellos son actos conmemorativos oficiales organizados o avalados por la familia Cruyff o Cruyff Management. La celebración del acto conmemorativo avalado por la familia, se comunicará durante los próximos días a través de la página web www.johancruyff.com".
    Posteriormente desde la familia de Cruyff añadieron que tienen conocimiento del homenaje del Ajax, de la Federación Holandesa y del FC Barcelona.
    "Mi obsesión fue ser feliz sin pisar a nadie" Mágico González

    El Salón de la Fama acoge a Mágico González
    INGRESA JUNTO A BARESI y MALDINI


  2. #12
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    El club de la mitjanit: primera hora (dijous)

    25/03/2016


    Avui, fem una edició especial d'homenatge a Johan Cruyff. Recordem l'exjugador i exentrenador del Barça que ha mort avui als 68 anys. Fem una tertúlia especial amb Antoni Bassas, Ramon Besa, Albert Perrín, Xavi Torres i Jordi Marcos. Connectem amb el Xavi Campos des del Camp Nou.

    http://www.ccma.cat.prx2.unblocksit..../audio/915380/

    --------
    El club de la mitjanit: segona hora (dijous)

    25/03/2016


    A la segona hora, continuem recordant la figura de Johan Cruyff, parlant amb Manel Fuentes, l'expresident del F.C. Barcelona Joan Gaspart, Enric Masip i Josep Maria Minguella. Joan Sagués "Kantinu" li dedica una carta molt especial a l'exjugador i exentrenador del Barça.



    http://www.ccma.cat.prx2.unblocksit..../audio/915382/
    Last edited by Gamper; 25th March 2016 at 17:04.

  3. #13
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    10 cares sobiranistes de Johan Cruyff

    Mor l'exblaugrana i exentrenador de la selecció catalana

    Avui ha mort Johan Cruyff després de no superar un càncer. La família ha demanat intimitat durant el procés de dol. La xarxa i els mitjans ja omplen portades sobre un personatge que va significar un abans i un després del futbol català. De personalitat inquietant, Cruyff va enamorar-se de Catalunya tot i que mai es va atrevir a parlar en català en públic o als mitjans. Malgrat algunes sortides de to, fruit del seu tarannà fatxenda, directe!cat us ofereix un recull amb 10 cares, potser no tan conegudes de Cruyff, en defensa de Catalunya i la seva llibertat.





    1- Defensar el fet català als anys 70



    Johan Cruyff va arribar al Barça quan encara l'estat espanyol era la dictadura de Franco, de seguida, però, va entendre on es trobava i en diferents entrevistes, durant els anys 70, va defensar el fet diferencial català, també exercint d'ambaixador català al seu país, Holanda.

    2- Un conflicte real

    Més recentment, quan ha hagut de contestar preguntes de periodistes espanyols sobre el procés català, Cruyff va defensar que l'anhel de llibertat català no era res nou ni un deliri d'Artur Mas, arribant a afirmar que quan ell va arribar, fent enrabiar als periodistes de la Meseta, que el conflicte entre Catalunya i Espanya ja existia.

    3- El seu fill es diu Jordi

    L'exemple més clar de la 'catalanitat' adoptiva de Cruyff va ser l'any 1974, quan va anar al registre per inscriure el seu fill com a 'Jordi', però el funcionari franquista de torn li ho va impedir al·legant que no era un nom espanyol. En aquella ocasió Cruyff va patir en la seva pell la intolerància espanyola cap al fet català, i l'odissea per aconseguir que finalment el seu fill pogués ser inscrit com a Jordi va agermanar per sempre Cruyff amb la nostra identitat.

    4- La valentia contra el règim

    Cruyff va entendre la situació de submissió que patien el poble basc i català. En aquell moment, l'efervescència independentista era més activa a Euskadi que aquí (just al revés d'ara) i l'holandès ho va tenir clar. Recentment en una entrevista amb Risto Mejide explicava que a la seva etapa com a entrenador va fitxar 4 jugadors bascos perquè en aquell temps "els jugadors catalans no eren prou valents. Ara ja és diferent".

    5- Jugar amb la selecció catalana en ple franquisme

    Abans de ser-ne el seleccionador, tot i ser holandès, Cruyff va demostrar el seu sentiment de catalanitat quan va jugar dues vegades amb la nostra selecció. La primera va ser l'any 1973, en un partit que enfrontava Catalunya contra estrelles de la Lliga per recaptar fons contra unes inundacions a Múrcia. La segona vegada fou l'any 1976, quan va participar en un Catalunya-Rússia al Camp Nou.

    6- Entrenar la selecció sense cobrar

    El fet que Cruyff entrenés la selecció catalana la va situar en el punt de mira europeu. A més, ho va fer “sense cobrar ni un euro”, tal com va expressar el president de la Federació Catalana del moment, Jordi Casals.

    7- A favor del dret a decidir

    Cruyff va donar suport al dret a decidir de Catalunya explícitament en un documental que va emetre TV3. L'exjugador i exentrenador del Barça i el president Mas van assistir a la presentació de la pel·lícula 'L'últim partit', dirigida per Jordi Marcos, que narra els 40 anys de Cruyff a Catalunya. Va mostrar-se, conseqüentment, a favor del 9N.

    8- Amb l'esport català

    Johan Cruyff es va sumar, entre altres personatges del món de l'esport, a la plataforma 'Guanyarem' en defensa de l'esport català. Una plataforma que entre altres objectius, pretén la internacionalització de la marca 'Catalonia' fer oficials les seleccions catalanes i construir un esport referent al món.

    9- La família a Catalunya

    Des de la seva arribada al Barça, Cruyff es va enamorar de Catalunya i de la ciutat de Barcelona. Ell i la seva família viuen a la capital catalana 1973, amb un període d'interrupció de sis anys des de desembre de 1981 fins a gener de 1988. Els seus néts, com el seu últim fill, són catalans.

    10- Creu de Sant Jordi

    Per la seva tasca a l'esport català, la internacionalització del procés i per haver estat un referent del futbol mundial, el 2006 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

    http://www.directe.cat.prx2.unblocks...e-johan-cruyff

    --------------------

    10 caras soberanistas de Johan Cruyff

    Muerte del ex azulgrana y ex entrenador de la selección catalana

    Hoy ha muerto Johan Cruyff tras no superar un cáncer. La familia ha pedido intimidad durante el proceso de duelo. La red y los medios ya llenan portadas sobre un personaje que significó un antes y un después del fútbol catalán. De personalidad inquietante, Cruyff enamorarse de Cataluña aunque nunca se atrevió a hablar en catalán en público o en los medios. A pesar de algunas salidas de tono, fruto de su talante pijo, directe! Cat ofrece una recopilación con 10 caras, quizás no tan conocidas de Cruyff, en defensa de Cataluña y su libertad.
    johan cruyff

    1- Defender el hecho catalán en los años 70

    Johan Cruyff llegó al Barça cuando aún el estado español era la dictadura de Franco, enseguida, sin embargo, entender dónde se encontraba y en diferentes entrevistas, durante los años 70, defendió el hecho diferencial catalán, también ejerciendo de embajador catalán en su país, Holanda.

    2- Un conflicto real

    Más recientemente, cuando ha tenido que contestar preguntas de periodistas españoles sobre el proceso catalán, Cruyff defendió que el anhelo de libertad catalán no era nada nuevo ni un delirio de Artur Mas, llegando a afirmar que cuando él llegó, haciendo rabiar los periodistas de la Meseta, que el conflicto entre Cataluña y España ya existía.

    3- Su hijo se llama Jordi

    El ejemplo más claro de la 'catalanidad' adoptiva de Cruyff fue en 1974, cuando fue al registro para inscribir a su hijo como 'Jordi', pero el funcionario franquista de turno se lo impidió alegando que no era un nombre español. En aquella ocasión Cruyff sufrió en su piel la intolerancia española hacia el hecho catalán, y la odisea para conseguir que finalmente su hijo pudiera ser inscrito como Jordi hermanó para siempre Cruyff con nuestra identidad.

    4- La valentía contra el régimen

    Cruyff entender la situación de sumisión que padecían el pueblo vasco y catalán. En ese momento, la efervescencia independentista era más activa en Euskadi que aquí (justo al revés de ahora) y el holandés lo tuvo claro. Recientemente en una entrevista con Risto Mejide explicaba que en su etapa como entrenador fichó 4 jugadores vascos porque en aquel tiempo "los jugadores catalanes no eran lo suficientemente valientes. Ahora ya es diferente".

    5- Jugar con la selección catalana en pleno franquismo

    Antes de ser el seleccionador, a pesar de ser holandés, Cruyff demostró su sentimiento de catalanidad cuando jugó dos veces con nuestra selección. La primera fue en 1973, en un partido que enfrentaba Cataluña contra estrellas de la Liga para recaudar fondos contra unas inundaciones en Murcia. La segunda vez fue en 1976, cuando participó en un Cataluña-Rusia en el Camp Nou.

    6- Entrenar la selección sin cobrar

    El hecho de que Cruyff entrenara la selección catalana la situó en el punto de mira europeo. Además, lo hizo "sin cobrar un euro", tal como expresó el presidente de la Federación Catalana del momento, Jordi Casals.

    7- A favor del derecho a decidir

    Cruyff apoyar el derecho a decidir de Cataluña explícitamente en un documental que emitió TV3. El ex jugador y ex entrenador del Barça y el presidente Mas asistieron a la presentación de la película 'El último partido', dirigida por Jordi Marcos, que narra los 40 años de Cruyff en Cataluña. Se mostró, consecuentemente, a favor del 9N.

    8- Con el deporte catalán

    Johan Cruyff se sumó, entre otros personajes del mundo del deporte, en la plataforma 'Ganaremos' en defensa del deporte catalán. Una plataforma que entre otros objetivos, pretende la internacionalización de la marca 'Catalonia' hacer oficiales las selecciones catalanas y construir un deporte referente en el mundo.

    9- La familia en Cataluña

    Desde su llegada al Barça, Cruyff se enamoró de Cataluña y de la ciudad de Barcelona. Él y su familia viven en la capital catalana 1973, con un período de interrupción de seis años desde diciembre de 1981 hasta enero de 1988. Sus nietos, como su último hijo, son catalanes.

    10- Creu de Sant Jordi

    Por su labor en el deporte catalán, la internacionalización del proceso y por haber sido un referente del fútbol mundial, en 2006 le fue concedida la Creu de Sant Jordi por el Govern de la Generalitat de Catalunya.
    Last edited by Gamper; 25th March 2016 at 18:03.

  4. #14
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts

  5. #15
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Messi Penalty Assist for Suarez - Messi like Cruijff - Barcelona vs Celta Vigo 14/02/16

    https://www.youtube.com/watch?v=t4gMokokghM


    Messi se avanzó en el homenaje a Cruyff...

  6. #16
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    FC Barcelona – Gràcies Johan / Gracias Johan / Tanks Johan

    http://www.dailymotion.com/video/x3z...ks-johan_sport

  7. #17
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts

  8. The Following User Says Thank You to Gamper For This Useful Post:

    josardo (26th March 2016)

  9. #18
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    Johan, mestre, amic, referent

    "El Johan és l’únic soci del Barça que ha estat jugador, entrenador, Pilota d’Or i inspirador del model de club que vam adoptar el 2003"



    Joan Laporta Expresident del Barça Actualitzada el 24/03/2016 21:53






    Johan Cruyff va trepitjar per primera vegada el Camp Nou l'any 1973 / EFE



    Barça
    JOAN LAPORTA


    Segueix-me






    Tot comença aquell meravellós estiu del 73 quan finalment l' Armand Carabén arriba d’Holanda amb el Johan. El Barça de Montal havia fitxat el millor jugador del món, l’estrella de l’Ajax i de la Taronja Mecànica, la selecció holandesa dirigida per un dels nostres millors entrenadors, Rinus Michels. En Cruyff va arribar acompanyat de la seva dona, una rossa guapíssima que ens va enamorar a tots els culers, portant en braços la Chantal, la meravellosa Chantal. Cabells a l’estil Beatles, texans acampanats, camisa de coll gran... Els moderns anys setanta, de modernitat i llibertat, arribaven a Catalunya amb el Johan, que, a més de formidable jugador va ser un defensor dels drets del jugadors, pioner en la monetarització dels drets d'imatge. Recordeu l’anunci de pintures Bruguer? La Danny pintant i el Johan entrenant...
    El Johan va transformar el futbol en art. Canvi de ritme, elegant corrent i saltant, parant la pilota, jugant amb l'exterior... Un líder indiscutible. Era el millor. Des del seu primer partit a casa contra el Granada el Barça no va perdre cap partit fins que vam ser matemàticament campions a Gijón contra l'Sporting, el partit del "Mamita campeonamos" que va dir el Cholo Sotil. La primera Lliga després de 14 anys de passar gana com cantava La Trinca, i amb un 0-5 al Bernabéu! Els marrecs de la meva generació ens pentinaven com ell, intentàvem jugar com ell, volíem córrer com ell... Era l'ídol. El nostre ídol. Després de patir molt anys, gràcies al Cruyff podíem anar a l'escola amb el cap ben alt. A mi m'agradava tant, que només veure'l com sortia al camp ja en tenia prou. Veure'l jugar era un privilegi i tot un espectacle.


    Un espectacle que va continuar com a entrenador. I va ser el millor, novament. Valent com ningú, va implantar el sistema genuí de jugar a futbol que ha fet el Barça el millor equip del món. Control de la pilota, joc de posició, pressió per recuperar l’esfèrica... Atacar i donar espectacle. Entre molts altres títols, les quatre lligues consecutives i la primera Copa d'Europa, la de Wembley 92. El pal de l' Stòitxkov, el xap-xap del Salinas i finalment, minut 111... falta a l' Eusebio, toca Hristo, la para Bakero i cacau de Koeman. Gol. El Pep amb el 10 a l'esquena celebrant-lo amb tota una pinya de jugadors, el Johan saltant la tanca donant instruccions i l’ Alexanco aixecant la primera Copa d'Europa amb la blaugrana. Un esclat d'alegria dels culers, que vam alliberar sentiments, emocions i desitjos de feia molts anys, i un crit de justícia i de llibertat per a tot un poble.


    Recordo que amb els meus amics Rafa i Xavi sortíem corrents de l'estadi en acabar els partits per escoltar les seves declaracions. Ens divertíem tant com durant el partit. De fet, el matx no acabava fins que el Johan no parlava a la sala de premsa. “En un momento dado”..., “un paloma no hace verano”..., “vamos primeros porque tenemos más puntos positivos”, o quan després que el Saragossa ens en fotés 6 a la Romareda va dir que “ahora estoy segura que vamos a ganar la liga”. El mestre era un geni de la comunicació. Era la nostra referència perquè era el millor i perquè era una ànima lliure amb una filosofia de vida que la vam aplicar a les nostres vides, professionals i personals, i diria que també tot el país, que va adoptar moral de victòria, de creure que es pot guanyar fent les coses bé, basant-nos en l’excel·lència, en preferir ser els millors que els primers, en guanyar per 6 a 5 que per 1 a 0. En definitiva, en ser estimats i en ser admirats. I és que el Johan era estimat i admirat per totes les persones de bona fe. Era un geni universal, un innovador, un revolucionari. Ell ens va fer millors. I li estarem eternament agraïts.


    Vaig conèixer-lo personalment quan l' Armand Carabén el va portar a l’hotel Majèstic per donar suport a l'Elefant blau. Fins aleshores, la vegada que l'havia tingut més a prop va ser l'any 1974 quan li vaig demanar un autògraf després d'un entrenament. Allà al Majestic, el recordo donant-nos suport davant milers de culers que l’aplaudien. Ens vam quedar xerrant una bona estona amb l'Armand i em va impressionar la seva personalitat, la seva serenitat i la seva simpatia. Sempre recordo la seva imatge amb caçadora texana i amb el meu fill Pol en braços. Em vaig sentir molt honorat.


    Uns anys després, ara en fa quinze, a l'enterrament de l'Armand, el Johan em va dir que li agradaria veure’m i parlar. L'Armand li havia parlat de mi i em volia conèixer. A més del dolor que sentia per la mort del meu mestre i amic, per un moment recordo que vaig patir per allò que deia l’Alfred Julbe, que a vegades és millor no conèixer massa l’ídol per por de perdre el mite... I res més lluny d'això. No només la figura mítica del Johan es va engrandir, sinó que a més vaig poder conèixer la persona. El Johan era molt millor que el mite. Valent, decidit, noble, divertit, murri. Sempre interessant-se per tothom, sempre disposat a ajudar desinteressadament. Sempre optimista. Deia que la sort és tenir cura dels detalls.


    El Johan és l’únic soci del Barça que ha estat jugador, entrenador, Pilota d’Or i inspirador del model de club que vam adoptar el 2003. Ell em va recomanar el Txiki de secretari tècnic i el Frank d’entrenador i ell em va dir que el Pep estava a punt per entrenar el primer equip. Per tots aquests motius la meva junta directiva i jo el vam convèncer que fos president d’honor del club. Deia que no calia, però ho va acceptar amb agraïment. Crec que li feia il·lusió. Petites misèries humanes, però, van comportar que al cap d’un temps retornés, per dignitat, la insígnia d’honor.


    Tot i que molta gent no ho sap, el Johan tenia un gran respecte per la llengua catalana. Tant, que ens deia que preferia no parar-la per no espatllar-la. I el seu fill Jordi, rient, afegia que com a professor d’idiomes el seu pare no es guanyaria la vida... Precisament quan va néixer el Jordi, el Johan va voler inscriure’l al registre civil amb el nom en català. Davant la negativa del funcionari de torn, que li exigia que li posés Jorge –un fet que en Cruyff no entenia com podia passar en ple 1974– el Johan va fer un driblatge dels seus i li va dir: “Doncs poseu-li Johan Jordi”. Jordi Cruyff... quin mèrit ser fill del millor i veure com va madurar. Quant d’orgull, amor i confiança sentia el Johan per ell i per les seves filles, la Chantal i la Susila.


    O també recordo que en la seva etapa d’entrenador va demanar a jugadors de la pedrera com Carles Busquets o Guillermo Amor que s’expressin en català públicament. I ho van fer. El Johan creia que els esportistes estaven més capacitats que ningú per aprendre. I ell, el primer. Quan treia el tema dels esportistes i la necessitat que estudiessin, recordo que el Pep, el Txiki i l’ Alexanko es miraven com dient: “Ja hi tornem a ser!... encara ens farà anar al cole de nou...”. I rèiem.


    El Johan estava absolutament integrat a Catalunya i ho prova el fet que els seus fills i néts hagin nascut a casa nostra, que és casa seva, o que acceptés el càrrec de seleccionador nacional català tot sabent el que representava i les crítiques que rebria. Encara que moltes vegades no entenia que els catalans no fóssim independents si realment aquesta era la nostra voluntat (deia allò que ‘si queréis independencia, hágalo’), en els darrers temps estava sorprès del canvi de mentalitat col·lectiva. Es definia com a “social”, i jo afegiria que era molt sociable amb la gent, amb la seva gent, ja fos a Barcelona, a Seva, al Montanyà. Gaudia del contacte directe amb els amics. Com enyoro aquells dinars interminables en una peixateria-restaurant de Gràcia. Com desbarràvem en aquelles inoblidables trobades! I com enyorarem els sopars d’estiu al Golf del Montanyà, amb la Danny i la Marjolijn d’amfitriones, on ens reuníem els 'cruyffistes' més reconcentrats. La millor nit de cada estiu. El Johan sempre hi era. Quan tenies un problema el tenies al costat. I és que valorava molt el sentit de l'amistat. I la família, sobretot la família, el més important per a ell. La seva relació amb la Danny ha estat un exemple per a tots. De fet, penso que sense la Danny, el Johan no existiria.


    Una altra de les moltes virtuts del Johan era la generositat. Era sensible amb la gent que ho passava més malament. Recordo quan la família d’un noi paraplègic d’un petit poble de Catalunya es va posar en contacte amb mi per dir-me que la il·lusió del jove era conèixer el Johan. Hi vam anar, es van conèixer i el Johan va demanar què més podia fer. Els pares van explicar-nos que necessitaven una cadira de rodes elèctrica, però que costava molts diners. Al cap d’una setmana la petició es feia realitat. Com a condició, el Johan només va demanar que no fessin públic el seu nom. Era la seva manera de fer, que va vehicular a través de la seva Fundació, ajudant a través de l’esport a persones amb discapacitats físiques i psíquiques. El Johan lloava “les grans capacitats dels discapacitats”, en paraules seves. Recordo aquells inoblidables “Open Day” de la Fundació –amb l’amic i fidel col·laborador de la Fundació Enric Masip a la primera línia, competint i ensenyant en tot moment– on les cares dels nens i nenes s’enlluernaven a la vegada que la del Johan s’emocionava.


    Fa uns dies ens vam trobar a Tel-Aviv. Estava animat, amb ganes de fer moltes coses. Feia broma. Vam parlar dels fills (com s’ha desviscut la Susila en els darrers temps amb les anades i vingudes a l’hospital), dels néts, joves, gendres ( Jesús, com t’estima, maño!). I, com havia fet la primera vegada que el vaig veure, li vaig demanar un autògraf en un sotagot, com a record.


    Gràcies, Johan. Deies que creies en el més enllà. “Hay algo, lo sé”, ens deies. Ara deus ser allà on tu ja saps, amb el teu pare, el teu sogre, amb l’ Armand.


    Johan, t’estimarem sempre i ho farem de la millor manera, estimant la teva família. Tots et tindrem sempre en els nostres pensaments fins a l’eternitat. Gràcies per fer-nos una mica millors.





    http://www.ara.cat/opinio/Johan-mest...546045557.html

    ----------------------

    Johan, maestro, amigo, referente

    "Juan es el único socio del Barça que ha sido jugador, entrenador, Balón de Oro y inspirador del modelo de club que adoptamos en 2003"

    Joan Laporta Ex presidente del Barça Actualizada el 03/24/2016 21:53

    Johan Cruyff pisó por primera vez el Camp Nou 1973 / EFE

    JOAN LAPORTA
    Sígueme

    Todo comienza aquel maravilloso verano del 73 cuando finalmente la Armand Carabén llega de Holanda con el Johan. El Barça de Montal había fichado al mejor jugador del mundo, la estrella del Ajax y de la Naranja Mecánica, la selección holandesa dirigida por uno de nuestros mejores entrenadores, Rinus Michels. En Cruyff llegó acompañado de su mujer, una rubia guapísima que nos enamoró a todos los culés, llevando en brazos Chantal, la maravillosa Chantal. Pelo a lo Beatles, vaqueros acampanados, camisa de cuello grande ... Los modernos años setenta, de modernidad y libertad, llegaban a Cataluña con el Johan, que, además de formidable jugador fue un defensor de los derechos de los jugadores, pionero en la monetarización de los derechos de imagen. Recuerde el anuncio de pinturas Bruguer? La Danny pintando y Johan entrenando ...

    El Johan transformó el fútbol en arte. Cambio de ritmo, elegante corriendo y saltando, parando la pelota, jugando con el exterior ... Un líder indiscutible. Era el mejor. Desde su primer partido en casa contra el Granada el Barça no perdió ningún partido hasta que fuimos matemáticamente campeones en Gijón ante el Sporting, el partido del "Mamita campeonamos" que dijo el Cholo Sotil. La primera Liga después de 14 años de pasar hambre como cantaba La Trinca, y con un 0-5 en el Bernabéu! Los chiquillos de mi generación nos peinaban como él, intentábamos jugar como él, queríamos correr como él ... Era el ídolo. Nuestro ídolo. Después de sufrir muchos años, gracias a Cruyff podíamos ir a la escuela con la cabeza bien alta. A mí me gustaba tanto, que sólo verlo como salía al campo ya tenía bastante. Verlo jugar era un privilegio y todo un espectáculo.

    Un espectáculo que continuó como entrenador. Y fue el mejor, nuevamente. Valiente como nadie, implantó el sistema genuino de jugar al fútbol que ha hecho el Barça el mejor equipo del mundo. Control del balón, juego de posición, presión para recuperar el esférico ... Atacar y dar espectáculo. Entre otros muchos títulos, las cuatro ligas consecutivas y la primera Copa de Europa, la de Wembley 92. El poste del Stoichkov, el chap-chap del Salinas y finalmente, minuto 111 ... falta en Eusebio, toca Hristo , la para Bakero y cacao de Koeman. Gol. Pep con el 10 en la espalda celebrando con toda una piña de jugadores, el Johan saltando la valla dando instrucciones y la Alexanco levantando la primera Copa de Europa con la azulgrana. Un estallido de alegría de los culés, que liberamos sentimientos, emociones y deseos hacía muchos años, y un grito de justicia y de libertad para todo un pueblo.

    Recuerdo que con mis amigos Rafa y Xavi salíamos corrientes del estadio al terminar los partidos para escuchar sus declaraciones. Nos divertíamos tanto como durante el partido. De hecho, el encuentro no terminaba hasta que el Johan no hablaba en la sala de prensa. "En un momento dado" ..., "un paloma no Hace verano" ..., "vamos primeros Porque Tenemos más puntos positivos", o cuando después de que el Zaragoza nos metiera 6 en la Romareda dijo que "ahora estoy segura de que vamos a ganar la liga ". El maestro era un genio de la comunicación. Era nuestra referencia porque era el mejor y porque era un alma libre con una filosofía de vida que la aplicamos a nuestras vidas, profesionales y personales, y diría que también todo el país, que adoptó moral de victoria, de creer que se puede ganar haciendo las cosas bien, basándonos en la excelencia, al preferir ser los mejores que los primeros, al ganar por 6 a 5 que por 1 a 0. en definitiva, al ser estimados y al ser admirados. Y es que el Johan era querido y admirado por todas las personas de buena fe. Era un genio universal, un innovador, un revolucionario. El nos hizo mejores. Y le estaremos eternamente agradecidos.

    Conocí personalmente cuando el Armand Carabén le llevó al hotel Majestic para apoyar el Elefante azul. Hasta entonces, la vez que lo había tenido más cerca fue en 1974 cuando le pidió un autógrafo después de un entrenamiento. Allí el Majestic, el recuerdo apoyándonos ante miles de culés que le aplaudían. Nos quedamos charlando un buen rato con Armand y me impresionó su personalidad, su serenidad y su simpatía. Siempre recuerdo su imagen con cazadora vaquera y con mi hijo Pol en brazos. Me sentí muy honrado.

    Unos años después, ahora hace quince, en el entierro de Armand, el Johan me dijo que le gustaría verme y hablar. Armand le había hablado de mí y me quería conocer. Además del dolor que sentía por la muerte de mi maestro y amigo, por un momento recuerdo que sufrí por lo que decía Alfred Julbe, que a veces es mejor no conocer demasiado el ídolo por miedo a perder el mito .. . Y nada más lejos de eso. No sólo la figura mítica del Johan se agrandó, sino que además pude conocer a la persona. El Johan era mucho mejor que el mito. Valiente, decidido, noble, divertido, pícaro. Siempre interesándose por todos, siempre dispuesto a ayudar desinteresadamente. Siempre optimista. Decía que la suerte es cuidar los detalles.

    El Johan es el único socio del Barça que ha sido jugador, entrenador, Balón de Oro y inspirador del modelo de club que adoptamos en 2003. Él me recomendó Txiki de secretario técnico y el Frank de entrenador y él me dijo que Pep estaba listo para entrenar al primer equipo. Por todos estos motivos mi junta directiva y yo le convencimos de que fuera presidente de honor del club. Decía que no era necesario, pero lo aceptó con agradecimiento. Creo que le hacía ilusión. Pequeñas miserias humanas, pero, conllevaron que al cabo de un tiempo retornara, por dignidad, la insignia de honor.

    Aunque mucha gente no lo sabe, el Johan tenía un gran respeto por la lengua catalana. Tanto, que nos decía que prefería no pararla para no estropearla. Y su hijo Jordi, riendo, añadía que como profesor de idiomas su padre no se ganaría la vida ... Precisamente cuando nació Jordi, Johan quiso inscribirlo en el registro civil con el nombre en catalán. Ante la negativa del funcionario de turno, que le exigía que le pusiera Jorge -un hecho que Cruyff no entendía como podía pasar en pleno 1974- el Johan hizo un regate de los suyos y le dijo: "Pues ponedle Johan Jordi ". Jordi Cruyff ... qué mérito ser hijo del mejor y ver cómo maduró. Cuánto de orgullo, amor y confianza sentía el Johan por él y por sus hijas, Chantal y la Susilo.

    O también recuerdo que en su etapa de entrenador pidió a jugadores de la cantera como Carles Busquets o Guillermo Amor que se expresen en catalán públicamente. Y lo hicieron. El Johan creía que los deportistas estaban más capacitados que nadie para aprender. Y él, el primero. Cuando sacaba el tema de los deportistas y la necesidad de que estudiaran, recuerdo que Pep, Txiki y el Alexanko se miraban como diciendo: "Ya estamos otra vez! ... Aunque nos hará ir al cole de nuevo ..." . Y nos reíamos.

    El Johan estaba absolutamente integrado en Cataluña y lo prueba el hecho de que sus hijos y nietos nacidos en nuestro país, que es su casa, o que aceptara el cargo de seleccionador nacional catalán sabiendo lo que representaba y las críticas que recibiría. Aunque muchas veces no entendía que los catalanes no fuéramos independientes si realmente esta era nuestra voluntad (decía aquello que 'si queréis independencia, hágalo'), en los últimos tiempos estaba sorprendido del cambio de mentalidad colectiva. Se definía como "social", y yo añadiría que era muy sociable con la gente, con su gente, ya fuera en Barcelona, ​​en Seva, el Montanyà. Disfrutaba del contacto directo con los amigos. Como añoro aquellos comidas interminables en una pescadería-restaurante de Gracia. Como desbarràvem en aquellas inolvidables encuentros! Y como añoraremos las cenas de verano en el Golfo de Montanyà, con Danny y Majolin de anfitrionas, donde nos reuníamos los 'cruyffistas' más reconcentrados. La mejor noche de cada verano. El Johan siempre estaba. Cuando tenías un problema lo tenías al lado. Y es que valoraba mucho el sentido de la amistad. Y la familia, sobre todo la familia, lo más importante para él. Su relación con la Danny ha sido un ejemplo para todos. De hecho, pienso que sin la Danny, el Johan no existiría.

    Otra de las muchas virtudes del Johan era la generosidad. Era sensible con la gente que lo pasaba peor. Recuerdo cuando la familia de un chico parapléjico de un pequeño pueblo de Cataluña se puso en contacto conmigo para decirme que la ilusión del joven era conocer el Johan. Fuimos, se conocieron y el Johan pidió que más podía hacer. Los padres explicaron de que necesitaban una silla de ruedas eléctrica, pero que costaba mucho dinero. Al cabo de una semana la petición se hacía realidad. Como condición, el Johan sólo pidió que no hicieran público su nombre. Era su manera de hacer, que vehicular a través de su Fundación, ayudando a través del deporte a personas con discapacidades físicas y psíquicas. El Johan alababa "las grandes capacidades de los discapacitados", en palabras suyas. Recuerdo aquellos inolvidables "Open Day" de la Fundación -con el amigo y fiel colaborador de la Fundación Enric Masip en la primera línea, compitiendo y enseñando en todo momento- donde las caras de los niños y niñas se deslumbra a la vez que la del Johan emocionaba.

    Hace unos días nos encontramos en Tel-Aviv. Estaba animado, con ganas de hacer muchas cosas. Bromeaba. Hablamos de los hijos (como se ha desvivido la Susilo en los últimos tiempos con las idas y venidas en el hospital), los nietos, jóvenes, yernos (Jesús, como te ama, maño!). Y, como había hecho la primera vez que lo vi, le pedí un autógrafo en un posavasos, como recuerdo.

    Gracias, Johan. Decías que creías en el más allá. "Hay algo, lo sé", nos decías. Ahora debes de ser allí donde ya sabes, con tu padre, tu suegro, con el Armand.

    Johan, te quiero siempre y lo haremos de la mejor manera, estimándose tu familia. Todos te tendremos siempre en nuestros pensamientos hasta la eternidad. Gracias por hacernos un poco mejores.

  10. #19
    Senior Member Balón de oro Gamper's Avatar
    Join Date
    May 2007
    Posts
    35,728
    Thanks
    4,518
    Thanked 1,552 Times in 1,315 Posts
    SuperCampeones (Castellano) - Ep 17 Julian Ross, El Joven Caballero del Futbol [Captain Tsubasa J]



    https://www.youtube.com/watch?v=m-iRVcSx25I

  11. #20
    Senior Member Amateur CelticPark 1892's Avatar
    Join Date
    Sep 2012
    Location
    Dùn Èideann
    Posts
    428
    Thanks
    68
    Thanked 7 Times in 6 Posts
    Ahora resulta que Cruyff era catalán, al igual que sucede ahora con el potahormonas, el cani-piscinero de los 150 kilos y el nazi mordisquitos, vaya tela colega...

Posting Permissions

  • You may not post new threads
  • You may not post replies
  • You may not post attachments
  • You may not edit your posts
  •